Espacio de J.B.S.

Espacio de J.B.S.

L'ART ESTAVA

L'art estava sepultada
en sepulcre llemosí,
mas ara desenterrada
i molt ben afaiçonada
per a tot bon us i fi,
la vos dóna un mallorquí...


Francesc d'Olesa
1538

L'ESCORPI

He aixecat una pedra
i de sota m'ha eixit un escorpí;
per instint de defensa
m'ha mostrat el seu dard plè de verí.

No temis res, pacific solitari!
No et vull cap mal, ni tu me'n vols a mi.
Viu en pau, germanet, davall la pedra,
mentre en pau segueixo el meu camí.


Apel.les Mestres

NOCTURN

Que hermosa que ets , oh nit,
amb tot el món dormit!

La mar és un bressol poc a poquet brandant;
les ones dintre d'ell cada una és un infant
on tots s'han arrupit;
i els astres per damunt son mar, vigilant...

Que hermosa que ets , oh nit,
amb tot el cel florit;
amb l'aire sospirant;
amb les ones que es mouen somniant!...


Angel Guimerà

DIGUEM NO

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
_que sols fa sang_
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
per a molts.

Hem vist que han
fet callar a molts
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.


Raimon
Xàtiva (País Valencià) 1941

VIGILA EL MAR

Vigila el mar,
que la pluja no és teva
i el sol enlluerna poc a poc.

Vigila el mar,
que la boira t'esbulla
i el vent plora el record.

Vigila el mar,
que l'ocell ja no canta
i els terrats s'han cobert de brutor.

Vigila el mar,
que les cales són preses
i els pins callen la cançó.

Vigila el mar,
que els teus ja no tornen
i naus estranyes
omplen el teu port.


Maria del Mar Bonet
Ciutat de Mallorca, 1947

AMB LA TARDOR VINDRE

Amb la tardor vindré per la vora del riu
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot es tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera el no-res un horitzó de pluja.

Amb la tardor i els carrers deserts
i el silenci o la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidad.

L'estiu s'allarga molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.

Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.


Miquel Martí i Pol