AL PUNT QUE HOM+OH VELL POIRIT+LES...

I- Al punt que hom naix comença de morir;
e, morint, creix; e, creixent, mor tot dia;
que un pauc moment no cessa de far via
ne per menjar ne jassar ne dormir...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

II - Oh vell poirit! E ¿qué poràs tu dir,
qui et veus nafrat tot jorn de malaltia?
Missatge cert és que la mort t'envia
e tu no el vols entendre ne-z auzir,
mas, com a porc qui jats en la gran bassa
de fang pudent, tu et bolques en pecat,
disent, tractant, fassent molt mal barat
ab lo cor fals e la mà trop escassa...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

III - Les bragues qu'eu vos do,
de mayla, són trop netes,
mas són un pauc estretes
en lo comensament
a qui no'n ha portades,
mas quant un poc usades
les ajats de portar,
no les volrets lexar,
tant n'aurets gran plaser.


Pere March
1338?-1413 Balaguer (Lleida)