BELLA, DE VÓS...

Bella, de vós só enamorós.
ja fósseu mia!
la nit i el jorn quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tot mon tresor done i persona,
a vós, garrida;
pus no us vol mal qui el tot vós dóna,
dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socórs,
ànima mia:
la nit i el jorn quan pens en vós
mon cor sospira.

Lo jorn sencer tostemps sospir,
podeu ben creure;
i a on vos he vist sovint me gir
si us podré veure;
i quan no us veig creixen dolors,
ànima mia:
la nit i el jorn quan pens en vós
mon cor sospira.

Tota la nit, que en vós estic
he somiat;
i quan recorde sol, sens abric,
trobem burlat.
No em burleu més: durmam los dos,
ànima mia:
la nit i el jorn quan pens en vós
mon cor sospira.

Al finestruc mire corrent
sols de passada,
i si no hi sou, reste content
que hi sou estada,
i en aquell punt reste penós,
ànima mia:
la nit i el jorn quan pens en vós
mon cor sospira.

Vós m'haveu fet gran cantorista
i sonador;
vós, bon criat; vós bell trobista,
componedor,
fort i valent; també celós
ànima mia:
la nit i el jorn quan pens en vós
mon cor sospira.

No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i alcú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciòs,
ànima mia:
La nit i el jorn quan pens en vós
mon cor sospira.

Plagués a Déu que com jo us mane
vós me manasseu.
Seria ma sort, per si us engane,
que m'ho provasseu:
que en vida i mort tot só de vós,
ànima mia:
la nit i el jorn quan pens en vós
mon cor sospira.


Joan Timoneda
València ca.1520-1583