Al President Companys.
No digueu que ell és mort.
No mor l'alosa, ni el gra de blat
ni el roserar florit;
digueu tan sols que el President reposa
el els braços materns, amorosit.
No digueu que ell és mort.
La mort és cosa dels homes sense arrels
en l'infinit;
digueu tan sols que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.
No digueu que ell és mort.
La mort seria perdre's en el no-res;
i aquell que un dia acaronà la Pàtria
amb el peu nu
i es féu pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu, i ets tu, i ets tu.
Ventura Gassol
miércoles, 18 de junio de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario