miércoles, 18 de junio de 2008

JO VINC D'UN SILENCI

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels sengles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
an tic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és serda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida
que exigeig les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.


Raimon
Xàtiva (País Valencià) 1941

No hay comentarios: