TRAGÈDIA

Mouràs, corrent, la tremuntana ferma,
e tots ensems los cels cauran en trossos;
tornarà fred lo foc alt en l'espera
i, en lo més fons, del món veuràn lo centre;
tinta de sang se mostrarà la lluna,
e tot escur lo sol perdrà la forma,
ans que jamés de mi siau servida.
E lo meu cos, del prim cabell fins l'ungla,
mirant-lo vós, sia partit en peces,
e, tornat pols, no prenga sepultura,
ni reba el món tan celebrada cendra,
ni es puga fer algú gire la llengua
a dir _ "Bon pos" _ a l'ànima maleita,
si ben fermat mos ulls vos puguen veure...


Joan Roíç de Corella
Gandia 1430/40-1497