Res no deforma tant
com la vida mateixa,
aquest malson de créixer
esgotadorament
dins un cos endurit,
ple de bonys i d'arrugues
que cap pluja no estova.
Tants inútils records
_el vent, les coses tendres_
afeixuguen la sang
i cruix a cada pas
tota la baluerna.
Al capdavall, el cos
s'adaptarà al rectangle
de fusta del taüt.
El més dur sempre guanya.
Miquel Martí i Pol
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario