LA NAU

La meva joventut és una nau
lleugera, altiva ensuperbida i forta
de veles més immenses que el cel blau,
turgent del vent de Déu que se l'emporta.

Turgent de nous sentits i passions
que exciten l'Aquiló i les tramuntanes,
ve fendint com un glavi els horitzons
i es nimba de les noves clarianes.

Immòbil, quan el vent està calmat,
de vora seu fa una ombra beneïda,
la mar se'n sent devotament ungida
i tot el cel en resta asserenat.

Mes, quan de sobte, al so del fer Mestral,
es remouen les aigües més pregones,
inquïeta, treu foc per cada pal,
com un corser alat, salta les ones
i els abims més profunds d'un salt mortal.

I del fons de la mar, amb feredad
munta i reïx damunt de la turmenta,
nimbada de una nova claredat,
més alta, més superba i més potenta.

Només desitjo per la meva nau
que, del darrer embat havent victòria,
pugui volar a la mar de la gran pau
amb les veles turgents d'un vent de glòria.

Ventura Gassol