CXI-AIXI COM CELL QUI'S PARTEIX DE SA TERRA

I - Així com cell qui's parteix de sa terra
ab cor tot ferm que jamés hi retorn,
deixant amichs e fills plorant en torn,
e cascú d'ells a ses faldes s'aferra,
dient plorant:_ "Anar volem ab vós.
O , no'ns leixeu trists e adolorits!" _
e l'és forçat aquells haver jaquits,
qui pot saber d'aquest les grans dolós?

II - Yo me'n confés a Déu, e puix a vós,
que yo só tal com lo de qui parlat,
car tot delit de mi és apartat,
si que jamés me veja delitós.
No solament he lo delit perdut,
ans en son loch entrada és dolor,
car yo m'aÿr havent perdut amor,
e jach del colp que tostemps he temut.

III - No menys que mort a mi és avengut:
no'm pot fer pus que fer perdre lo món;
e yo d'aquest a tothom ma part don,
puix que no am ne puch ser ben volgut.
Tot ço que veig me porta en recort
lo mal present e lo qu'és per venir;
lo negre prop lo blanch fa més loir:
un poch delit ma dolor fa pus fort.

IV - Yo no puch dir senta dolor de mort;
sa tinch lo cors, e malalt l'esperit
d'un accident qu'en vida m'à jaquit
en tal estat que no'm trob viu ne mort.
L'enteniment no'm delita'n saber,
e res plaent no vol ma voluntat;
yo vixch al món d'ell desesperat;
si'n altre pens, no'm calfa molt l'esper.

V - O mos amichs! Vullau dolor haver
e pietat del qui, viu, pert lo món,
e majorment si algun tant i fon,
car molts hi són qu'en res no y són mester;
altres havents d'aquell menys sentiment
que la guineu, molt astut animal;
e d'altres molts que l'entendre no'ls val
sinó'njustar aquell metall argent.

VI - No sé a qui adreç mon parlament,
perqu'és lonch temps no'm parle ab Amor,
e dona'l món no sent de ma tristor;
axí mateix yo no n'he sentiment.


Ausiàs March
Gandia 1397?-València 1459