Pobre captant que se'n va solitari;
dolça fadrina que ve de ballar;
velles petites tornant de rosari;
lluna tranquil.la damint l'alzinar.
Ocells que enyoren la pau de l'arbreda;
llum estantissa que fuig del pujol;
or escampat per damunt la fajeda;
tardes de festa, campanes al vol.
Qué és aquest goig que ens fa clara la vida,
com si en el puny hi portéssim un ram
per duur a l'amiga més bella i garrida?
Per què és tan dolça la vetlla del camp?
Tot altre bé, tot tresor se m'allunya;
jo ja endevino aquests arbres quins són.
Prou que t'estimo, oh lleial Catalunya,
damunt de totes les terres del món.
Josep Maria de Sagarra
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario