FOSCA

Ja és vespre; s'han ajocat
les darreres orenetes.
Del bosc en la fosquetat
fulguren dugues llumenetes.

Son els ulls d'un llop perdut
que des d'allà dalt espia
el casal, tot ell quietut
que es va adormint amb el dia.

I el mastí, flairant de lluny
la farum que el vent l'hi porta,
adressa l'orella, gruny...
i es quadra davant la porta.

Apel.les Mestres