EL CORSER DE SANT JORDI

Sant Jordi té un corser adolescent
més blanc que els núvols d'una nit serena:
un corser esperit i flama i vent.
A mitjanit arriba d'Orient
vestit de llum d'estels i lluna plena

El gentil cavaller duu in glavi ardent
amb el puny enramat de flors enceses
i al capdamunt una senyera al vent
de núvols fabulosos d'Orient
inflats de bons auguris i promeses.

Que demà, dematí, aquest núvol blanc
el glavi el desfarà en pluja d'estrelles
i plouran roses blanques i de sang
i es posaràn al pit de les doncelles.

Passa brunzent damunt de la ciutat,
que el corser sempre corre i mai no es cansa
i cada any passa més esperitat,
que el terme del camí també s'atansa.

Enguany, que una rojor de llum i sang
de clariana als cims més alts s'augura,
el corser és més lleuger, subtil i blanc:
li ha nascut una ala a cada flanc
i, de brunzent que va, ni s'afigura.

Enguany ha renillat més fort que mai,
que ja pressent la fi que li arriba
dels camins sense terme de l'espai:
que en aquells cims d'aquella llum aspriva
haurà l'etern repòs que no hagué mai
en un ferm monument de roca viva.

Sant Jordi, preneu els esperons,
som el jovent que ve al vostre darrera,
ens sentim cavallers i ens adelera
perdre'ns amb vós endins els horitzons
dalt del corser de nostres passions.


Ventura Gassol