No s'entenia la cançó de la nit,
de tan clares que eren les paraules.
"T'avens a vendre per engrunes d'or
l'antic solar on has bastit la casa.
Als fills imposes, car els vols senyors,
guisofis agres d'una llengua estranya.
Arran sempre de terra, el teu musell
s'afina barrigant entre deixalles.
L'amo t'encerta cada dia el llom,
en fer-ne dòcil blanc d'escopinades.
Grunys de plaer i ben humil t'ajups
sota el fuet i les burles més grasses".
D'aquella mar venia l'aspre cant
d'una veu d'ira que no pot cansar-se.
Des de molt lluny volà com un falcó
d'esteses ales amples.
Entrava llargament en el recer
del jardí dels cinc àrbres.
Salvador Espriu
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario