RECORDAR NO ES VIURE

Ara recordo els blanissims capvespres,
els capvespres d'espígol i lluernes,
quan, eixint del cinema, passejavem
pels afores del poble i ens junyíem
_passam't el mot, si et plau_ per la cintura
i ens besàvem i tot, entre silencis
empegueïts de tanta gosadia.
Ara ho recordo clarament i freda
_no hi puc fer més_ i et veig els ulls fondíssims
i et sento panteixar, poruga i dòcil,
però ja no em recorre l'espinada
aquell clafret d'aleshores, ni trobo
la rodonor dels pits a les mans. Ara
ordeno mots: un joc, un exercici;
i sóc plàcidament feliç, tal volta
profundament feliç. Ara les venes
se m'han endurit tant que ja no em sento
batre la san g. Ara només recordo.
I recordar no és viure altra vegada.


Miquel Martí i Pol