¿Es pot dir amb foc encara el nom d'aquest país
amb tants de faunes agressius que mai no es tallen
els unglots per no perdre els privilegis?
On és el mar que no s'hi veuen barques?
I què hi fa tanta gent davant les portes?
No hi ha cap gall que canti a l'hora exacta
i els rellotges són ulls sense pupil.la.
Si pugés al terrat m'escoltaríeu?
Ara és l'hora dels llamps; però la pluja
deu ser molt lluny i ens fatiga l'espera.
Podem plantar tendals dessota els porxos
i aixoplugar els records. Les mans s'agiten
com les fulles al bosc. On són els borcos?
I, amb tanta de fang, no marcaran passeres?
Qui tingui una esperança que la pengi
al balcó del carrer. De la mort lenta,
per por o per mala fe, en diuen vida,
per sobreviure ens venem la hisenda
i per veure-hi més clar ens llevem els ulls
a cada cantonada.
Miquel Martí i Pol
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario