LXXVII-NO POT MOSTRAR LO MON MENYS PIETAT

I - No pot mostrar lo món menys pietat
com en present desobre mi pareix:
tot amor fall, sinó assi mateix;
d'enveja és tot lo món conquistat.
Hom sens affany no vol fer algun bé:
com lo farà contra ssi, ab gran cost?
Cascún cor d'om yo veig pus dur que post,
algú no's dol si altre null mal té.

II - Lo qui no sab, no pot haver mercè
d'aquell qui jau en turment e dolor,
donchs yo perdon a cascú de bon cor,
si no són plant del que mon cor sosté.
Secretament, ab no costumat mal,
ventura'm fa sa desfavor sentir;
d'Amor no'm clam, si be'm port'a morir;
bé y mal penssats, yo'n reste cominal.

III - Altre socors de vostr'amor no'm val
sinó que'lls nulls me demostren voler,
ne res pus cert de vós no puch saber,
ans si més cerch, per ser content no'm cal.
yo veig molt hom sens amar ser amat,
y el mentidor tant com vol és cregut;
e yo d'Amor me trob axí vençut,
que dir no pusch quan só enamorat.

IV - Amor, Amor, un àbit m'é tallat
de vostre drap, vestint-me l'espirit;
en lo vestir, ample molt l'é sentit,
e fort estret, quan sobre mi's posat.


Ausiàs March
Gandia 1397?-València 1459