NOMES ENS ISOLEM

Només ens isolem en les petites coses,
en la mínima i fràgil llibertat
de les petites coses,
i ja és feixuc, tanmateix, el retorn,
car a redós dels inútils objectes
inevitablement quotidians
hi ha tot un món no sabut de tendresa.

Només ens isolem,
només creixem en les petites coses::
en aquell mocador que portem sempre
plejat amb molta cura a la butxaca,
en la cançó que hem recordat de sobte,
en un llibre que haviem oblidat,
en el gest repetit tantes vegades
o en l'objecte més íntim
que ningú no podria estimar
com l'estimem nosaltres.
Es tracta, ben mirat, d'una constant
evasió cap a nosaltres mateixos,
cap a la part més íntima i més pura
de nosaltres mateixos,
que esdevé al capdavall
_ i ens sorprenem tothora en constatar-ho _
el que més ens apropa al jo profund
que viu dins de nosaltres
i sobrtetot allò que més intensament
ens encoratja a viure.


Miquel Martí i Pol